Poc a poc i bona lletra

Els primers dubtes que s'et generen un cop tens un calçat minimalista a les mans son: i ara què faig? quan les porto? deixo d'anar amb el calçat que tenia fins ara?
Hi ha moltes raons que et poden portar a utilitzar calçat minimalista, i cada raó tindrà una progressió dins la seva lògica. Si penses utilitzar el calçat perquè has tingut una lesió i vols canviar la mecànica de córrer millor que hipotequis els teus entrenaments reduïnt-los i facis un canvi radical de calçat. Si, en canvi, decideixes utilitzar el calçat minimalista o córrer descalç per millorar la tècnica fes-ho combinant-lo amb el calçat amortiguat...
En el meu cas el canvi ha sigut una qüestió de convicció, tinc la certesa de que mecànicament la utilització d'aquest calçat m'ajudarà moltissim a millorar la meva trepitjada i a protegir una mica més les meves articulacions. A part d'això també hi ha un tema bucòlic ja que m'atrau molt el fet de notar-me cada cop més a prop del terra i el calçat minimalista em dona sensacions que fins ara no havia notat amb el calçat que utilitzava fins ara.
Com que el meu canvi de calçat no era molt urgent vaig decidir fer una progressió que em va semblar lògica i que us explico per si us pot ajudar a la vostra transició. Pels camins dels matxos era a l'Abril i no volia perdre volum d'entrenament, així, vaig decidir alternar els 2 tipus de calçats fins que passés la cursa, per després fer el canvi definitiu. I ho vaig fer de la següent manera:

• Setembre: començo a utilitzar esporàdicament i únicament per caminar un calçat minimalista més o menys radical. M'encanta la sensació sobretot quan camino per camins i corriols, però la sola llisa em juga alguna mala passada i faig més d'una caiguda de cul a terra.
• Novembre: començo a córrer amb calçat minimalista drop 0, terreny fàcil de muntanya, distàncies aproximades 6-10 km i 1 o 2 dies a la setmana. Els meus bessons començen a notar el canvi i les agulletes duren d'un entrenament al següent. Camino com un ànec i em costa aixecar-me del sofà. Crec que m'he passat...
• Desembre: segueixo amb els entrenaments 8-10km 1-2 dies a la setmana alternats amb el calçat amortiguat, corro principalment per pistes i senders senzills. M'atreveixo amb la sant silvestre de campdevànol on rebo els primers impactes importants als meus metatarsians. Acabo coix i gairebé m'adelanta el cotxe escombra. Fracàs! La lesió em durarà unes 2 setmanes aproximadament
• Gener: decideixo prendre'm uns dies de descans degut a la lesió i a problemes per trobar el calçat minimalista més adient per seguir amb els meus entrenaments perquè ja he trinxat les primeres de muntanya.
• Febrer: ja torno a tenir minimalistes de muntanya, ara toca tenir cap. Han caigut unes amb drop 4mm (ja us explicaré quan faci comparatives de calçat). Motivació a tope! però ara falta que m'aguantin els bessons. Començo a fer entrenaments de muntanya suaus, amb poc desnivell i de poc quilometratge amb les minimalistes. Mentrestant segueixo augmentant quilometratge amb les meves bambes amortiguades. Cau la primera marató de muntanya, la de Campdevànol.
• Març: segueixo alternant entrenaments amb les minimalistes, ja aguanto uns 15km sense problemes als bessons i començo a suportar bastant bé l'impacte amb les pedres. Ja no em noto gens forçat amb el canvi de tècnica i crec que cada cop estic corrent millor. La sort m'acompanya ja que encara em noto insegur a les baixades i alguna patinada m'hauria pogut costar una bona lesió, però de moment me n'escapo. Segueixo corrent curses amb les brooks i ja cau la segona marató de muntanya, ara és la de la Vall del Congost.
• Abril: entrenaments de 10-20km de muntanya amb les minimalistes, almenys 1 dia a la setmana. Segueixo portant calçat minimalista el dia a dia. S'acosten els Matxos, punt final de la meva relació esportiva amb les brooks, a partir d'aquí comença la part final de la transició al minimalisme.
• Maig: després d'un merescut repòs començo a córrer amb el calçat minimalista per muntanya amb desnivell i per zones planes d'asfalt i terra. Segueixo amb entrenaments de 10-20km, sense cap mena de dolor excepte el provocat per la contusió amb alguna pedra inesperada. Em noto segur i la sensació m'agrada. El dia a dia utilitzo minimalistes. Ja puc dir que he canviat completament el tipus de calçat, però ara queda la feinada de tornar a augmentar quilometratge i a veure com aguanten els meus peus. Pel que fa als bessons cap problema, això ja està superat.
• Juny: fins a dia d'avui he seguit exactament igual, de moment no he fet grans quilometratges i l'únic dubte que em queda és la resistència dels meus peus quan faci molts quilòmetres en terrenys agressius. Ara mateix puc córrer tranquilament per qualsevol camí o corriol sense haver de patir massa per les irregularitats i pedres. Una de les coses que m'ha agradat més és la consciència que agafes de com està el terreny, i la capacitat d'anticipació i correcció del recolzament del peu, és a dir, a part d'aprendre a córrer crec que estic aprenent a llegir el terreny i a adaptar-me a ell, genial!

Sé que tot just ara estic al començament d'un llarg camí cap al meu objectiu de córrer 100% amb calçat minimalista, però de moment les sensacions són molt bones i sobretot no hi ha hagut cap lesió important més enllà de problemes d'adaptació. Com podeu veure, una de les claus per fer la transició és molt i molt senzilla, però alhora difícil d'aplicar, i es diu paciència.

Seguiré amb la il·lusió del primer dia per tornar a fer entendre als meus peus que han de tocar de peus a terra. Us seguiré informant, mentrestant us desitjo molta salut!