"Quan corres per la terra i amb la terra, pots córrer per sempre"

dijous, 23 de gener del 2014

Paleocrep de "nutela" amb coco

Aquesta recepta és un bon exemple de com convertir un plat que està molt lluny de l'alimentació sana en un plat que té cabuda dins la dieta paleolítica i dins una nutrició equilibrada. Cal dir que és un plat molt energètic ideal pel postexercici, o un bon premi pels més petits de casa. No us penseu ni de bon tros que serà com un crep comú, però és un recurs més... potser una mica millorable però està bé.

Recepta per 4-5 creps

Per la massa:
2 ous
150g de farina de cigrons
20g de ghee (mantega clarificada) una mica desfeta
250g de llet de coco
Barrejar-ho tot amb la batedora

Pel farcit:
30g de ghee
3 cullerades soperes rases de farina de garrofes
coco ratllat al gust
Desfer el ghee amb la farina de garrofes, untar el crep un cop fet i posar-hi coco ratllat al gust.


La presentació no és el punt fort d'aquest crep...


I què calçaven al paleolític?

No us preocupeu per mi... encara no m'he tornat boig. Ja sé que aquesta pregunta introductòria és una obvietat i potser fins i tot una mica ridícula, però en un blog sobre el calçat minimalista un no sap molt bé com encaixar-hi explicacions sobre nutrició paleolítica... o potser sí, de fet els dos temes tenen uns quants punts en comú: la coherència, la simplicitat i l'apropament al que és més natural per nosaltres.
Dit això, no us faré explicacions tècniques sobre la nutrició paleolítica ja que per això ja hi ha molts altres blogs de gent molt més competent en el tema que us poden aclarir dubtes. Únicament us diré que es tracta d'una dieta i d'un estil de vida que ens acosta al que genèticament coneix el nostre cos, millorant tota la seva funció gràcies a menjar i fer el que és coherent amb el nostre metabolisme. Moure'ns en dejú, menjar aliments naturals i als que estem adaptats genèticament, descansar un cop menjats, dejunis intermitents... tot això forma la base de l'estil de vida més ancestral i més coherent. Però igual que veiem normal córrer amb calçat amb amortiguació, caminar amb botes o amb sabates de taló, també veiem normal menjar i sortir a caminar per cremar, menjar productes processats i pretendre que el nostre cos tingui un rendiment òptim en aquestes condicions.
Hi han idees bàsiques per entendre la dieta paleolítica: al paleolític no hi havia cereals, no hi havia farines i derivats, no hi havia sucres, ni productes industrials, fins i tot no hi havien làctics en la nostra dieta. La dieta del paleolític era basada en carn, peix, fruita i verdura, i hi podem afegir ous, algun llegum, fruits secs, tubercles...
De tant en tant compartiré amb vosaltres alguna recepta que se m'acudeix, que trobo pel món o que m'expliquen, la qüestió és veure que aquest tipus de nutrició no és ni molt menys aburrida. Us animo a compartir els trucs i receptes que s'us acudeixin. Ja tinc a punt la primera, i us aviso que us agradarà!
Salut!

dimarts, 21 de gener del 2014

La travessa del desert, però hi ha llum al final del túnel

Si, encara sóc viu... després de tant de temps de no dir res és lògic que hagueu pensat el contràri, però de seguida entendreu el perquè del meu silènci i és que he passat un temps de dubtes i de sensacions contràries que crec que us he d'intentar explicar.
Situem el context: després del fracàs estrepitós de la MM2013 tenia el següent objectiu ultramaratonià, la UTSM (Ultratrail Serra del Montsant), ni més ni menys que 100km per davant. Era evident que després del que havia passat a la MM no me la podia jugar intentant córrer la UTSM amb calçat minimalista, o sigui que calia buscar alguna solució ràpida, calia buscar un nou calçat.
Els dubtes van aparèixer quan vaig començar a buscar calçat. La primera opció va ser tornar a comprar les meves estimades Brooks Cascadia 7, però al posar-me les velles per anar pel carrer em vaig adonar que em donava la sensació que caminava amb talons, el seu drop de més d'1cm actualment no em convenç, gens ni mica. Les Brooks Cascadia 8 tampoc eren una bona opció, ja que mantenien el drop però a més al provar-les em van donar molt males sensacions, crec que no l'han encertat gens. Al final em vaig decidir per unes Brooks Pure Grid 2, un calçat lleuger, amb un drop de 4mm i amb bastanta amortiguació. Les Pure recorden a un calçat minimalista per l'amplitud de la puntera, llibertat del peu i una sola que tot i amortiguar et permeten notar una mica el terreny.
Brooks Pure Grid 2

Faig les primeres sortides amb les Brooks per muntanya i recullo les primeres sensacions: nefast! em dona la sensació que el peu té moviment dins la bamba, cosa que et dona molta inseguretat quan trepitges un roc lateralment. L'adherència d'aquest calçat és bastant dolenta, sobretot en terreny moll i fang. I per si fós poc, després de fer una tartera i uns corriols tècnics em noto les plantes dels peus adolorides, i fent únicament uns 35 km... no anem bé... (ho deixo així, però ja us avanço que ara estic utilitzant aquest calçat molt sovint)


Total, que ja em veus altre cop buscant calçat, i després d'una bona recerca em quedo amb les Saucony Progrid Xodus 4.0, una de les bambes més ben cosiderades pels corredors de muntanya de llarga distància. Tenen 4mm de drop i una sola vibram que dona molta protecció i que sembla molt resistent. Les sensacions amb aquest calçat son molt bones, protegeix, dona llibertat a la part anterior del peu, té una bona sola (això sí, un perill amb pedra mullada per la seva poca adherènca, però és un problema comú amb les soles vibram) i un gran avantatge, el seu drop de 4mm. Però personalment la primera sensació que em vaig emportar la recordo perfectament: quins sabatots! i és clar, acostumat amb el calçat minimalista es noten pesades i grosses, però tenen els seus avantatges.
Saucony Progrid Xodus 4.0
Aquest calçat va ser l'escollit per afrontar (i fracassar novament) la UTSM, però parlar del meu fracàs ara mateix no vé al cas, simplement diré que l'aventura va acabar al km15 amb 5 punts de sutura al genoll esquerre, coses de l'ofici...
Precisament aquest calçat ha sigut el que m'ha fet començar a trobar el camí que he de seguir (de moment), i que després de tots els dubtes i fracassos començi a veure la llum al final del túnel.




Us explico les meves reflexions i el calçat que utilitzo ara mateix:
  1. Primer problema amb el calçat: no hi ha una bamba per tot, no existeix, encara que seria ideal no hi és, i pertant hem de tenir calçat per diferents moments.
  2. Això d'haver de comprar calçat sense poder-lo provar abans és un autèntic desastre, i dit de pas...una ruina!
  3. Actualment el que considero essencial amb un calçat és el drop, és el que em proporciona més comoditat, més estabilitat i menys problemes musculars als meus bessons. Recomano entrenar amb un drop proper a 0mm per reforçar bessons i que aquests treballin de forma excèntrica amb el seu recorregut complet. En el moment de fer una cursa podem augmentar el drop, fins a uns 3-6mm, com que els bessons treballaran més escurçats no patiran tant i el calçat el notarem més còmode.
  4. Hi ha moments que necessitem una bona protecció de la sola: terrenys pedregosos, corrent amb poca visibilitat, pistes de baixada... però crec que els entrenaments s'han de fer amb un calçat amb poca protecció, així estimulem la funció natural del peu.
  5. Crec que a nivell de calçat hem d'intentar utilitzar les mínimes ajudes possibles per estimular la funció natural, però un cop fet això podem facilitar les coses en el moment de fer una cursa o algun objectiu principal (passar-les canutes per després posar-li fàcil per obtenir més rendiment)
  6. Innov-8 trailroc 235
  7. Actualment entreno distàncies curtes (menys de 15km) amb les innov-8 trailroc 235, sempre i quan sigui clar. Per distàncies superiors o bé si surto a córrer de fosc utilitzo les Brooks Pure Grid 2, a les que cada cop estic més acostumat, i si tens en compte a controlar les patinades en terrenys molls i humits, són molt agradables (cada quilòmetre m'agraden més i canvio més la meva opinió inicial). Pel que fa a les Saucony Progrid Xodus 4.0 les reservo per fer curses amb distàncies més llargues que una marató. El dia a dia normalment utilitzo les New Balance MT10 (drop 3mm) o les botes Newfeel many (drop 0mm), les minimalistes amb el preu més minimalista que he tingut mai.
Newfeel Many
New Balance MT10











Ja veieu que he passat la meva particular travessa del desert, plena de dubtes, fracassos, contradiccions... però això encara m'ha ajudat a entendre més la importància del calçat i a saber gestionar-ho millor. Ara toca seguir entrenant amb coherència i a lluitar pels objectius d'aquest 2014, que no son pocs... De moment tenim a l'horitzó el següent:
  • Febrer: Marató Hivernal de Campdevànol - 42km
  • Març: Marató de muntanya de la Vall del Congost - 42km
  • Abril: Pels camins dels matxos - 63km
  • Maig: Volta Camí de Cavalls 360º - 170km (per confirmar)
  • Juny: Hiru Haundiak - 100km
Mirat així fa mitja por... ja veurem què passa.
Salut i cames!!!