"Quan corres per la terra i amb la terra, pots córrer per sempre"

diumenge, 14 de juliol del 2013

Ultratrail a la vista!!! i ara què?

Nois i noies, us anuncio que definitivament he perdut la xaveta... no sé si ha sigut culpa dels problemes de son que últimament m'obliguen a patir, degut a les influències de Scott Jurek (llenço la recomanació per qui encara no l'ha llegit: "córrer, menjar, viure" brutal!) o potser ha sigut una questió lògica per tal de posar-me a prova veient que no tinc massa problemes per aguantar hores caminant i corrent... realment no sé què ha sigut però he caigut a la temptació, m'he apuntat a la meva primera ultratrail! Mama por!
L'escollida ha sigut la UT serra del montsant i serà a l'Octubre, em va semblar que era una bona opció perquè tot i el seu llarg quilometratge (100km) no és alta muntanya i el desnivell tampoc és una bestiesa. A part d'això fa un temps vaig anar a seguir la ruta del trail per lliure amb el meu germà i em va agradar moltissim la zona i el terreny. Sigui com sigui ja estic apuntat. I per entrenar, sumar quilòmetres i córrer de nit també m'he apuntat a la Matagalls-Montserrat al setembre.
Però evidentment no faig aquesta entrada al blog només per explicar-vos el meu calendari, sinó que escric per explicar-vos els dubtes que se m'estan generant després d'apuntar-m'hi: què coi em calço als peus???
L'ultima vegada que em vaig posar un calçat amortiguat van ser pels matxos (Abril), des de llavors he fet tots els entrenaments amb calçat minimalista i fins i tot algun tram descalç, els meus peus aguanten bastant bé, però en sortides llargues amb calçats molt radicals he patit dolor i me n'he adonat que son una bona opció per sortides curtes-mitges, però que cal buscar una sol·lució per les sortides més llargues. Estic content com m'estan responent els peus però si em vull plantejar fer una cursa llarga hauria de protegir-los una mica més. Pel que fa a la musculatura és el que em fa patir menys, ja la tinc ben adaptada a la nova tècnica de córrer, i normalment no em suposa cap problema a l'hora de fer els meus entrenaments i sortides. Calçat minimalista amb protecció o calçat convencional volador? Heus aquí el meu dilema.
De fet, encara no he descubert del cert quina és la línia que diferencia el calçat considerat minimalista i el calçat convencional volador amb poc drop, algú em sap dir el límit de gruixudaria de la sola per considerar el calçat com a minimalista? En fi, us deixo vàries opcions que he posat sobre la taula per valorar per fer una UT: Brooks pure grit (drop 5mm, gruix 21-16mm), Mizuno Evo Ferus (drop 0mm, gruix 14mm), innov-8 trailroc 245 (drop 3mm, gruix 9-6mm), innov-8 trailroc 235 (drop 0mm, gruix 6mm), innov-8 rocklite 243 (drop 3mm, gruix 9-6mm), New Balance MT110 (drop 4mm, gruix 18-14mm), saucony kinvara tr (drop 3mm, gruix 16-13mm), Merrell mix master 2 (drop 4mm, gruix 16-12mm) o les salomon s-lab sense ultra (drop 4mm, gruix 13-9mm). Aniria bé tenir un patrocinador que em deixi provar els diferents models i així poder decidir de quina és la més apropiada i donar l'opinió de cada una (des d'aquí llenço la crida) però per una qüestió econòmica m'he de decidir per una i provar a veure què tal vaig. De moment ja he près la primera decisió: les innov-8 trailroc 235, un dels models més minimalistes dels que he dit, aniré fent quilòmetres i provant diferents terrenys i a veure si m'atreveixo a fer aquestes curses amb aquest calçat, ja us informaré.
Fins aviat!

dijous, 11 de juliol del 2013

Peus bruts

Després de temps utilitzant el calçat minimalista i treballant la tècnica per recolzar correctament, aquesta setmana vaig fer un pas més endavant: els meus primers quilòmetres corrent descalç. Si sóc sincer aquest fet ha sigut una casualitat obligada per una petita lesió que vaig patir la setmana passada al peu, corria amb les new balance minimus MT10 de 4mm de drop i el dolor augmentava de manera preocupant quilòmetre a quilòmetre, sobretot en els trams ràpids d'asfalt i pista. Això va fer que decidís provar de correr descalç en els trams d'asfalt i la sol·lució va ser tot un èxit! vaig poder acabar la volta de 19km sense problema ni dolor, alternant el calçat minimalista amb un parell de trams descalç. Van ser aproximadament uns 3-4km de barefoot amb unes sensacions brutals! Vaig aconseguir mantenir la tècnica barefoot en tot moment, amb un ritme bastant viu, no vaig tenir gens de dolor, fins i tot en el contacte amb alguna petita pedra que hi havia a l'asfalt, i no em vaig trobar gens forçat en cap moment, què més puc demanar? 
Al veure la foto del resultat de l'experiència me n'adono de com he canviat el recolzament que tenia temps enrere, la trepitjada ara és quasibé perfecte, amb un arc plantar molt marcat, resultat inequívoc de la feina ben feta. Anem pel bon camí!

Què coi! m'encanten els peus bruts!