"Quan corres per la terra i amb la terra, pots córrer per sempre"

diumenge, 16 de febrer del 2014

Marató hivernal de Campdevànol. La temporada comença i de quina manera!

5:50 a.m. sona el despertador, ha sigut una nit molt plujosa, però miro per la finestra i veig que no hi ha un diluvi universal, aniré a Campdevànol! A aquesta hora tot és més difícil i més lent del normal, fins i tot posar-me els meus mitjons de dits injinji és un calvari (pels que no els coneixeu son més que recomanables). Toca esmorzar, i dic toca perquè per ganes no ho hagués fet, però hi ha d'haver substrat per correr una cursa, en els entrenaments els dejunis per adaptar són molt bons, però quan la cosa va en sèrio cal alimentar-se bé. El meu esmorzar ha sigut: 2 paleomagdalenes amb un gust que recorda al pastís de xocolata, boníssimes! (però que a les 6 del matí costen de passar, com tot...), un plàtan, un suc de taronja natural i un cafè sol, i algun suplement vitamínic per acabar-ho de complementar.
7:00 a.m. recollida de dorsals, l'ambient és el de les grans curses, amb una única diferència... avui tothom porta jaqueta impermeable o paraigues, i és que el ruixat és permanent i no para, pinten bastos... començem a sentir rumors de que la cursa es retallarà per la climatologia, ostres! quina putada!
7:30 a.m. al brifing ens confirmen que decideixen retallar la cursa, es farà un cim, la Cubil, els 3 restants no es faràn ja que hi ha molta neu i cal prendre precaucions. La marató quedarà retallada a 32km, 10km menys sembla que ho posen molt més fàcil, però 32km es poden fer molt llargs, cal tenir cap... això és el que penso...
8:00 a.m. tret de sortida! amb el temps d'espera he decidit canviar el goretex per un paravents senzill que no és impermeable, ja que ha parat de ploure i el meu cap diu que potser serà el millor...ja ho veurem! He decidit sortir amb pantaló curt, mitges protectores de tíbies, polaines raidlight (perfectes) i les saucony progrid xodus 4.0, un gran encert amb el terreny que hi havia avui, no convenia fer proves... les minimalistes es queden a casa.
Adrenalina a tope! un cop començem a fer els primers metres per l'asfalt ja no me'n recordo del que pensava quan no corria, i des del primer quilòmetre no em reservo... Compartim una bona estona amb en Marc Comella i l'Héctor Quintana, i una estoneta més curta però molt benvinguda amb l'Ernest Vinyeta, tots ells son uns cracks i una companyia bonissima. El ritme que finalment marca en Marc és impossible de seguir per mi, i a la pujada de la Cubil ens despengem i ja no el veurem fins a la línia d'arribada. Estàs en un gran nivell Marc!
Però parlem del calvari: un cop a dalt de la Cubil arribo xop, està nevant bastant i venta moltissim... les estic passant bastant putes! un cim de 2000m et pot fer ballar la padrina quan no vas suficientment equipat. Allà veig que ha sigut un encert total haver retallat la cursa ja que no sé si aguantaria gaire més amb aquestes condicions.
Un cop abandonem la neu la cursa segueix amb terreny moll, molta aigua, molt fang, unes quantes patinades sense conseqüències, les cames molt pesades degut al terreny i alguna rampa sense massa importància.
Total, 4:43h a un ritme mitjà de 8,88km/h, no està gens malament per les condicions que hi havien i per ser tot just al començament de la temporada. Cal seguir treballant però anem pel bon camí.
Ara toca seguir sumant quilòmetres i hores, que el pròxim objectiu està a tocar... Marató de muntanya de la Vall del Congost el dia 16 de Març, allà estarem, a totes!!!
Salut i cames!

dissabte, 15 de febrer del 2014

Primer tret de sortida: La Hivernal de Campdevànol, 42km

Ja ho tenim a tocar! assegut al sofà, amb les cames cansades després d'un dia complet fent carrossa... però no hi ha res que no es pugui sol·lucionar amb una sèrie de coses...
  1. Suc de fruites amb aminoàcids abans de sopar
  2. Una bona dutxa (és una qüestió essencial després de fer carrossa, però no per recuperar, sinó per seguir compartint el llit amb la meva dona...)
  3. Sopar: crema de bròquil, salmó amb alvocat, sèsam i una mica d'arròs blanc i maduixes i coco
  4. Dormir (el que em deixin els nens, que normalment està entre molt poc i poc)
  5. Un paleoesmorzar per tenir suficient energia per la cursa. En aquest cas he preparat unes paleomagdalenes energètiques, que es fan amb la mateixa massa del pastís de plàtan i garrofes però amb algun truc secret...que us revelaré. Aquí teniu!
Recepta paleomagdalenes energètiques:

300g de plàtans madurs
40g de farina de garrofes
30g de coco ratllat
4 ous ecològics
70g de mantega de coco (prèviament desfeta)
250g de farina d'ametlles
1 cullerada de postres de bicarbonat
una mica de sucre de canya integral / mel / estèvia (segons el gust)
1 mesura de proteïna en pols amb gust de xocolata (segons la marca comercial, uns 30g)
10g de L-glutamina en pols

  • Triturar els plàtans, batre les clares d'ou a punt de neu.
  • Batre els rovells d'ou en un bol, hi afegim la farina d'ametlles, la farina de garrofes, el bicarbonat, l'edulcorant si se n'utilitza, la proteïna i la L-glutamina. Afegim els plàtans i les clares d'ou.
  • Untem els motlles que ens interessi utilitzar amb ghee (o mantega si no en tenim)
  • Col·locar-ho al forn uns 30-40min a uns 175º i punxar-ho amb un escuradents per comprovar que s'ha cuit de dins.
Ja veieu, tot molt senzill... així preparo la cursa de demà. Però tot parlant de preparar...vaig a preparar les coses que encara no ho tinc a punt! Ja us explicaré com ha anat.
Bona nit!


dilluns, 10 de febrer del 2014

La meva nova joguina. Mizuno Wave Evo Ferus

Els que em coneixeu o heu llegit alguna cosa del que escric ja sabeu que fa un temps que tinc la obsessió de buscar un calçat minimalista amb un drop baix i una mica de protecció... i finalment l'he trobat! després de provar aquest nou calçat amb diferents terrenys en 3 sortidetes diferents toca prendre nota dels seus punts forts i punts dèbils i treure les meves conclusions. Primer cal dir que a falta d'algú que em cedeixi calçat per provar segueixo arruinant-me amb les meves compres...però aquest cop he estat de sort i les he trobat al 50% de descompte (57,59€), us deixo l'enllaç per si a algú li fan gràcia, encara hi ha bastantes talles. Cliqueu aquí

Mizuno Wave Evo Ferus
La primera impressió és la de ser un calçat minimalista 100%, buscant la lleugeresa màxima de materials sobretot pel que fa al teixit de l'upper i taló, però sense escatimar amb materials en la sola. El resultat és un teixit sintètic molt fi que en alguna part poc reforçada té pinta de ser bastant fràgil i exposat a ruptures, ja ho anirem veient...

El teixit de la Mizuno és agradable però sembla fràgil

Pel que fa a la sola no deixa de sorprendre el dibuix que han fet... ho provarem. El que es veu a simple vista és que han buscat una sola més reforçada que altres minimalistes però amb unes línies de flexió perquè la sola de l'avantpeu sigui més flexible, bona idea.

un curiós dibuix de la sola
La Mizuno Wave Evo Ferus és un calçat amb una puntera bastant ample, que permet molta mobilitat de dits tant per caminar com per córrer. A l'hora de sortir a córrer cal cordar a consciència el calçat per no perdre estabilitat del peu ja que sinó balla una mica, un cop trobat el punt són molt còmodes, això sí, sobra longitud de cordó, un error comú però fàcil de solventar.
Un cop ben ajustades les sensacions amb aquest calçat son brutals, bon feedback del terreny, lleugera amortiguació suficient perquè no molestin les irregularitats del terreny, bona adherència en sec... però la cosa canvia en terrenys molls, i avui ho estava molt... uns corriols tècnics ben enfangats sempre posen a prova el calçat i amb aquest no ha sigut diferent: unes quantes relliscades sense conseqüències per saber com responen sempre van bé. Total, que és un calçat amb una bona adherència de la part anterior però amb una adherència nefasta a la part posterior, cosa que fa que a les baixades s'hagi de recolzar el peu pla i fins i tot amb el pes més aviat a la part anterior per no patinar. Però aquest és un problema més de la tècnica del corredor que del calçat en sí ja que si controles el recolzament el calçat manté una adherència bastant decent.
En resum us diré que penso que Mizuno ha posat el llistó molt alt amb aquest calçat. Sense saber el resultat que donarà de durabilitat a la llarga us diré que és una molt bona opció de calçat de minimalista pels corredors que s'inicien al minimalisme, per corredors minimalistes avançats que necessitin algun calçat més protegit per alguna ocasió concreta i com a calçat lleuger d'entrenament o d'esbarjo per corredors que no en volen ni sentir a parlar del minimalisme.
Crec que totes les marques tendiràn a buscar un calçat semblant a aquest: drop 0 o mínim, lleugeresa màxima i una bona protecció a la sola, i sinó el temps ho dirà, Mizuno segueix sent puntera.
Salut i cames!!!