"Quan corres per la terra i amb la terra, pots córrer per sempre"

dijous, 19 de setembre del 2013

Com afrontar una cursa llarga i fracassar en l'intent

Si si... ho heu encertat! fracàs absolut! però ara toca treure conclusions, a veure si n'aprenem. Allà va!
Aquest cap de setmana passat hi havia l'arxiconeguda Matagalls-Montserrat, una marxa de resistència que m'havia marcat com a primer repte per començar a fer distància llarga amb el calçat minimalista. La cursa pintava bé, la motivació des de feia dies era bastant important, així com el meu convenciment d'afrontar-la amb el calçat minimalista tot i les opinions contràries d'altres companys i corredors més experimentats. Però tenia clar que era una opció personal, tenia ganes de viure en primera persona les sensacions amb un quilometratge tant gran (85km) i poder parlar amb propietat sobre aquest calçat en la llarga distància.

Al final em vaig decidir a calçar unes innov-8 trailroc 235, amb drop 0 i 6mm de gruix de sola, és a dir un calçat de muntanya totalment minimalista. Us dono la meva humil opinió sobre aquest calçat:

A favor:

  • comoditat: és un calçat ample de puntera amb un teixit molt agradable, tant per portar-lo amb mitjó com sense (jo per tirades curtes sempre vaig sense mitjó, però per la MM vaig optar per utilitzar els injini)
  • adherència: brutal. Pels terrenys que he corregut fins ara m'ha sorprès moltissim com s'agafen, de moment és el calçat minimalista amb el que m'he notat més segur
  • protecció: és un punt a favor que pot tornar-se en contra... m'explico: el tac i el gruix que té et permet algun error, és a dir, no et claves tant les pedres i les irregularitats, però aquests errors a la llarga es paguen... ja us ho explicaré.
  • durabilitat: suposo que serà un punt molt positiu. De moment porten uns 150-170km i estan intactes, sobretot de la sola.
En contra:
  • feedback: en comparació amb altres calçats minimalistes notes menys les irregularitats del terreny, un cop acostumat a notar-ho es troba a faltar. Al no notar tant el terreny l'impacte amb el terra és major i personalment crec que les articulacions es carreguen més si no tens una tècnica molt bona amb el barefoot.
Comença la MM, els primers quilòmetres els començo a fer a ritme més o menys àgil (per mi), fins arribar a una llarga i pesada pista de baixada d'uns 10km fins a aiguafreda, allà he de córrer amb molta precaució per mantenir el ritme, esquivar les pedres i no talonejar. D'aiguafreda fins a coll de poses segueixo a un bon ritme i amb molt bones sensacions, caminant a les pujades i corrent de pla i baixades. A partir d'allà hi ha un tram de pujada i pla on segueixo amb bones sensacions, es fa fosc i he de començar a utilitzar el llum del frontal. A partir d'aquí comença el calvari, hi ha una llarga baixada que m'obliga a posar els 5 sentits per saber on trepitjo i a frenar l'inèrcia de la baixada. Ja noto de seguida que les sensacions son molt dolentes, em carrego molt de cames, em noto els turmells carregats i sobretot el meu genoll dret (operat 3 vegades), ALARMA! paro, em trec les pedres de dins el calçat, segueixo, perdo el ritme... tot això fa que el meu cap començi a pensar massa, i això és el pitjor que es pot fer. Arribo a Sant Llorenç Savall amb moltes ganes de fer una parada però amb el convençiment de seguir encara que sigui a ritme de tortuga, la cursa m'està agradant tot i les pèssimes pistes de baixada. M'unto el genoll de radio salil, menjo, bec, m'assec uns minuts i truco a la mestressa per dir-li com estic, que no pateixi i que tardaré més del compte. Però un cop m'aixeco i començo a trotar altre cop m'adono de seguida que no podré, el dolor al genoll és bastant important i tampoc me la vull jugar, o sigui que decideixo abandonar. Em sap molt greu deixar una cursa a mitges, reconèixer que una cursa et guanya mai és fàcil, però vist amb perspectiva era el més encertat. Han estat 46'5km amb calçat minimalista, que no està gens malament, però haurem de seguir treballant de valent si vull acabar fent alguna cursa llarga amb aquest calçat.
Us resumeixo els errors que he comès i el que m'ha ensenyat aquesta MM 2013:
  • Va ser un error pensar que si podia fer 30-35km amb les minimalistes podria aguantar-ne 85
  • Crec que a les curses que tenen una part que transcorre durant la nit es fa molt més difícil seguir mantenint una bona tècnica barefoot ja que les irregularitats del terreny no es veuen bé
  • Hauria d'haver tingut un calçat de recanvi a prop per canviar-lo de seguida que vaig començar a tenir males sensacions
  • Les pistes ràpides i llargues de baixada són un problema pel calçat minimalista
  • A mesura que vas perdent les forçes vas perdent també la tècnica de córrer, i el calçat minimalista no et permet masses errors
  • L'any que vé hi torno, m'emprenya haver-me d'esperar un any per repetir una cursa en que he fallat, però encara hi haurà més ganes.
  • De moment no estic preparat per fer tirades llargues amb aquest calçat, n'he de buscar un altre amb un drop mínim (amb el que em sento molt còmode) però amb més amortiguació, he de cuidar el meu genoll
N'hi va haver prou amb aquesta cursa recolzant malament per deformar el calçat, al perdre la força talonejava una mica i el peu dret m'anava endins, tècnicament es diria que feia una pronació excessiva del peu dret, això provocava al meu genoll una rotació interna excessiva amb un valgo (genoll endins) i per això se'm va acabar carregant. De moment necessito més protecció.

Es pot veure clarament la deformació del peu dret, fruit d'una mala tècnica
de cursa juntament amb la desalineació de la meva cama

No m'has guanyat! una retirada a temps és una victòria, i ens tornarem a veure les cares a la MM2014, amb més energies i més ganes que mai.
Fins aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada