Camí de Cavalls, la volta a Menorca en 4 dies fent "runningturisme"

Ja feia temps que em rondava pel cap fer una ruta de varis dies a peu però no acabava de trobar ni la ruta ideal ni el moment oportú per fer-ho, fins que vaig conèixer la ruta de Camí de Cavalls. Em va cridar l’atenció el fet de fer una ruta circular a una illa, i el fet de que el problema logístic de carregar el material quedava solucionat ja que la gent de Camí de Cavalls 360º es cuidaven de portar el material per tal de que les úniques feines meves fossin córrer i disfrutar de l’illa. Em vaig plantejar fer la ruta en 4 jornades, amb una jornada de descans entremig per poder disfrutar d’un merescut repòs, ja que no val oblidar que eren, per sobre de tot, unes vacances. Però fer-ho en 4 jornades significava fer uns 50km diàris i no sabia com respondrien les meves cames. Al cap i a la fi un repte és un repte i d’això es tracta, entrenar i provar-me de cara a futures proves amb l’alicient afegit de disfrutar d’una de les millors illes del Mediterrani.

Arribo a Maó i després d’organitzar les coses i fer una petita volta de reconeixement em reuneixo amb la gent de Camí de Cavalls 360º per fer el brífing de la ruta i parlar de com organitzar les diferents etapes. És una jornada de reflexió i perquè no dir-ho, de nervis pensant en tot el que em queda per davant.

Etapa 1: Maó - Salines de Fornells (48,5km) 

Cala en Calderer

La sortida de Maó transcorre pel port i uns 5 quilòmetres d’asfalt fins a Sa Mesquida, allà agafo un corriol fins a Es Grau on comença un tram molt bonic per la zona del parc natural de s’Albufera ple de basses, ric en vegetació i aus i amb unes platges espectaculars, però encara és molt d’hora i l’aire fresc no acompanya a fer un bany. Després d’uns quants quilòmetres disfrutant d’aquest meravellós paratge arribo a la carretera que porta al far de Favàritx, decideixo desviar-me uns quilòmetres per anar a disfrutar les vistes de llevant, la veritat és que val molt la pena. 

A partir d’aquí el camí s’endinsa per zones de salines, conreus i pastures, alternat amb una mica d’asfalt per arribar al punt final de l’etapa. Ha sigut un dia dur, amb molta calor, i amb la sensació d’haver forçat una mica massa la màquina. Han sigut unes 7 hores i mitja de caminar i córrer amb unes quantes parades i la calor i el desgast m’han deixat força tocat. Toca menjar i dormir que l’endemà hi ha l’etapa més dura del camí.

Etapa 2: Salines de Fornells - Ciutadella (55,5km) 

En Joan de Camí de Cavalls 360º i la Montse 

Sembla que m’he recuperat bé. Les sensacions, en els primers quilòmetres són prou bones i no sembla que tingui ni les cames massa carregades ni l’estómac tocat, eureka! Avui serà una jornada llarga ja que, a part de ser l’etapa amb més quilòmetres i amb bastant desnivell, he quedat per fer sessió fotogràfica amb en Joan de Camí de Cavalls 360º i la Montse, que també farà el camí en 4 dies i amb la que coincideixo les 2 primeres jornades. La sessió fotogràfica la fem a la platja de Cavalleria, una platja espectacular i que marca el punt d’inici del tram més solitari i feréstec de l’illa. Després d’unes quantes fotos seguim cadescú al seu ritme, queda molt i no val a badar. Avui la tramuntana ha decidit bufar fort, i la veritat és que ho agraeixo ja que així refresca una mica, fa molta calor i l’aigua s’acaba massa ràpid! Puja i baixa, pedres, rocs, platges de pedres, platges de sorra, tot acompanyat d’un paisatge d’un verd molt verd si miro cap a l’interior i d’un blau molt blau si miro cap al mar i cap al cel. Amb aquesta companyia els quilòmetres passen molt ràpid, sé que com més solitari i feréstec és el lloc on corro més bé em sento, i avui estic disfrutant com un nen petit. Arribo a Cala Morell on cal carregar forces i aigua, allà em recorden que cal tenir precaució amb els turmells en el tram que m’espera, i no és per menys... 19 km amb molt poc desnivell però ple de rocs i sense pràcticament vegetació; això i la poca glucosa que ja em queda al cervell fa que no pari d’imaginar que corro per la lluna. Sort que algun turista que s’ha acostat a veure el far de Punta Nati em recorda que toco de peus a terra. Ara sí que ja s’acaba la llarga etapa uns 6km d’asfalt per arribar a Ciutadella on passaré un dia de descans per recuperar i fer el turista en aquesta ciutat tan bonica.

"La lluna" i al fons el far de Punta Nati

La Siebrig, l'endemà li esperaven 100km!

Etapa 3: Ciutadella - Migjorn (48,5km) 

Després d’un merescut dia de descans surto de Ciutadella traient-me la son de les orelles per un llarg tram d’asfalt, acompanyat del meu inseparable iPod on hi sona constantment el nou disc de les Oques Grasses. El sol comença a notar-se i això que és ben d’hora al matí, sort que la tramuntana segueix bufant tot i que més suau, però fa que córrer sigui una mica més còmode. Al cap d’uns quilòmetres arribo a una zona de platges espectaculars de sorra blanca, les vistes són magnífiques, i és un privilegi córrer per aquí. Segueixo per boscos de pins disfrutant d’alguna ombra, cala Macarella, Macarelleta... Aquí comparteixo uns quilòmetres corrent amb la Siebrig, una màquina que l’endemà correrà els 100km de la cursa del Camí de Cavalls amb 12h! La gent és molt valenta... Altre cop en solitari decideixo agafar la variant del sender Litoral a partir de Cala Mitjana per disfrutar d’unes de les millors platges del sud de la illa, tot i perdre’m en algun punt per intentar seguir camins inexistents que per mi eren evidents, cosa molt normal amb mi com ja saben els que em coneixen bé. Val la pena, i disfruto d’un merescut descans amb un bany per relaxar les cames i desinflamar una mica el tendó d’Aquil·les, que comença a queixar-se de l’esforç. Segueixo fins a Binigaus, on he de desfer una mica el GR per trobar el barranc de Binigaus que em portarà a Migjorn, però encara em tocarà fer uns quilòmetres de més ja que les fites no estan ben senyalitzades i m’equivoco de camí. Finalment arribo a Migjorn, a la casa de la Teresa, un lloc molt recomanable d’anar per sentir-se literalment com a casa. Un bon descans, lectura intensiva de Wonder i una petita visita pel poble amb parada obligatòria al super i a la fruiteria.

Etapa 4: Migjorn - Maó (55km)

Un clar exemple dels contrasts que ens ofereix Menorca

Començo el dia amb un fort dolor al tendó, que em fa dubtar sobre si aguantaré tants quilòmetres, a cada passa noto una punxada i m’estic obsessionant... toca desconectar del dolor i la millor manera és posar música i cantar fort, sort que en aquesta època l’illa està tranquil·la... La qüestió és que el remei funciona i al cap d’uns quilòmetres el dolor es converteix en una molèstia que no impedeix que pugui córrer bé i disfrutar del que faig. Desfaig el barranc de Binigaus, per un moment no sé si estic a Menorca o a la plana, ja que és un barranc feréstec i humit, i és que un dels encants d’aquesta illa són els contrasts de paisatge, i aquí queda més que clar. Arribo a la platja i començo a resseguir la costa amb algun tram de puja i baixa atravessant barrancs. M’endinso a la zona més poblada de l’illa i atravessant urbanitzacions, pobles i algun tram d’asfalt, arribo finalment al port de Maó amb una sensació inexplicable de victòria després d’haver donat la volta completa a la illa en 4 dies. Mans enlaire i foto de rigor a l’arribada! Ho he aconseguit, he superat les dificultats, però sempre mirant endavant, un reflex del que és la vida. Avui toca celebració i una merescuda pomada per brindar sol pel que m’ha ofert aquesta petita gran illa de la que m’he enamorat bojament. Ens tornarem a veure Menorca, segur!