Siguent realistes en veritat la única raó per la que estic escribint aquest blog és perquè fa uns quants anys algú va decidir començar a caminar a 2 potes, i la cosa li va funcionar prou bé, i l'evolució va fer que aquest avanç persistís en el temps, fins als nostres dies. Això ens va permetre una sèrie d'avantatges davant dels altres primats: menys superfície d'exposició al sol, angle de visió més elevat i més eficiència energètica per tal de caminar i córrer, sense oblidar un avantatge també prou important que era tenir les mans lliures per tal de fer coses com per exemple escriure aquesta entrada al blog.
Poc a poc vam anar perfeccionant la màquina i el nostre peu va anar canviant la seva forma adaptant-se a la bipedestació. Actualment tenim un peu més estret, amb el dit gros situat paral·lel a la resta de dits, això ens diferencia de la resta de peus de primats que tenen uns dits grossos oponents, cosa que els permet agafar coses amb facilitat, és a dir, igual que els de les mans. Aquest peu estret i el dit curt i paral·lel a la resta de dits ens dona més facilitat per impulsar-nos i per mantenir l'equilibri. La contracció de la musculatura longitudinal del peu i sobretot del dit gros fa que puguem corregir el desequilibri del cos amb facilitat, cosa que dificilment farem si tanquem els nostres peus en un calçat molt rígid.
A part d'això tenim també una musculatura retromaleolar (que passa per darrera el turmell) que controla tant la posició lateral del peu com la tensió de l'arc plantar. Perquè ens entenguem, l'arc plantar seria una estructura elàstica preparada per amortiguar l'impacte del peu al terra quan aquest es situa pla i amb càrrega, si tenim una musculatura que no funciona correctament tindrem un arc plantar que no ens aguantarà i que no serà capaç d'amortiguar correctament.
Un altre avantatge del nostre peu és el tendó d'Aquil·les, un tendó llarg i resistent capaç de resistir grans tensions durant la contracció que fa per frenar la caiguda del taló al terra mentre correm. Tot i així, hem de tenir en compte que aquesta musculatura i aquest tendó no està acostumada a realitzar l'esforç que li requerirem quan començem a córrer descalç ja que es calcula que corrent així hi ha un 11% més de treball del tendó d'Aquil·les en l'impuls del peu. Això ens ha de fer pensar que si decidim optar per començar a córrer descalços o amb calçat minimalista haurem de fer un treball específic per tal d'adaptar la musculatura a aquest treball que li exigirem i així, evitar possibles lesions.
En definitiva, el nostre peu i la seva anatomia sembla que ja ens dona alguna pista del que és natural i de com hauriem de treballar, i potser caldria donar-li una oportunitat per fer el treball que està preparat per fer.
"Hem vist que les coses vives son massa improbables i massa meravellosament dissenyades per existir per casualitat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada